Per què fracassà el referèndum?

Gràcies per l’A2A. IMHO, secessionistes fet tres misjudgments colossals que combina per representar l ‘Proces’ inviable:

1. Base de suport: Secessionistes grollerament sobreestimat quants Catalans realment volia independència. S’obté les impressions que secessionistes creu tot el que havia de fer era posar el tren a l’autonomia a les vies i la societat catalana vols clamor per pujar a bord, bàsicament, seu propi material de propaganda sobre l’última dècada o més. De fet, la meitat els seients o més en el tren de la independència eren buits. Els dos no-referèndum de 9/Nov/14 i 1/Oct/17 posar secessionista suport a aproximadament 2 milions de dòlars (probablement una mica menys) en una base de votants registrats de 5,5 M. Si bé no hi ha fets durs a demostrar al punt, estic endevinant secessionistes creu que el seu nombre seria més de 3 M, potser fins i tot arrodoniment a 4m. En cap cas va ser el resultat minoria mai a la seva pantalla de radar.
2. Reconeixement internacional: Secessionistes semblava prendre concedit que un bon nombre de països rellevants vols donar suport a la iniciativa i República de benvinguda al Club d’Estats-Nacions, no importa com desordenada o il·legal la separació era el procés. A la pràctica, cap ho — la porta va romandre tancat & tancat. Això reforçaren la noció que portaria secessió notables costos inicial & conseqüències, com l’expulsió de la UE, l’euro, l’OTAN, mentre que d’entrada a l’ONU, Banc Mundial, FMI i altres institucions internacionals no era en les targetes.
3. Impunitat a casa: A jutjar pel seu comportament, un secessionistes sospitosos creu que gaudia “carta blanca” d’actuar en qualsevol forma que va triar i ho podien fer amb total impunitat. Presumiblement, aquestes nocions eren arrelada en la creença errònia de que Espanya — patia complexos sobre el seu passat [ja llunyà] — mai no s’atreviria a reaccionar en qualsevol material o manera judicial. Entre d’altres, aquestes tàctiques com (i.) fent cas omís d’ordres explícits, escrits del Tribunal Constitucional, (ii.) de gastar diners dels contribuents en els referèndums & maing ús d’equipaments públics, mesures (iii.) memòria ram-canya en la legislatura regional violar minoria Drets de MP a debat & esmenin proposa lleis i (iv.) manant forces de seguretat Catalans [suposadament] fracassar a complir o fins i tot obstruir ordres judicials són alguns exemples que demostra el punt. Ser cridat a passar comptes pels seus actes abans de l’autoritat judicial competent, davant multes rígids, presó termes i/o ser excloses de la tinença de càrrecs públics, de forma prospectiva, no figura al càlcul polític dels secessionistes. Innegablement, independència és una legítima aspiració per mantenir, però no aconseguir-ho per qualsevol mitjà en absolut és i conseqüències reals van ser obligats a ser el resultat. Que la lliçó escapat plànols dels secessionistes.

En resum, l ‘Proces’ era mal des del principi, basada en l’enfrontament obert amb Madrid, ignorant els límits constitucionals a l’abast de les actuacions i que busquen una retirada unilateral en menyspreu absolut a les opinions de la resta d’Espanya-per no parlar de la resta de Catalunya. El miracle no és que la secessió fracassat sinó que portava tan lluny com ho feia abans la implosió.